http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.5b21aabe12191ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=11ef29a0fa554310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=11ef29a0fa554310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

 

Què són les intel·ligències múltiples?

• Què són les intel·ligències múltiples?
• Per què és important conèixer i treballar totes les intel·ligències del meu fill?
• Com puc saber en quina intel·ligència destaca el meu fill?

Què són les intel·ligències múltiples?

Ara sabem que amb el temps ha anat canviant el concepte tradicional sobre la intel·ligència i que hi ha més d'un tipus d'intel·ligència. En total se n'han definit nou: intrapersonal, interpersonal, naturalista, musical, visualespacial, cinesicocorporal, lingüística, logicomatemàtica i existencial, que es relacionen entre elles. En néixer, els vostres fills disposen de totes les intel·ligències, però el més habitual és que només en tinguin tres o quatre de més desenvolupades.

Per què és important conèixer i treballar totes les intel·ligències del meu fill?

·                         Perquè d'aquesta manera coneixereu millor les capacitats del vostre fill i el podreu acompanyar i orientar al llarg de tot el seu procés educatiu. 

·                         Perquè, encara que el vostre fill tingui desenvolupades unes intel·ligències més que unes altres, cal incentivar cadascuna d'elles si volem donar-li una educació completa. Aquesta educació més global, d'altra banda, també l'ajudarà a reforçar aquelles competències que ja té més desenvolupades. 

·                         Perquè es pot aprendre un mateix coneixement des de cada una de les intel·ligències. Així, si per exemple el vostre fill té més desenvolupada la intel·ligència musical, podeu crear condicions i oportunitats perquè a partir d'aquesta intel·ligència aprengui continguts com les taules de multiplicar o un tema de ciències naturals, a través, per exemple, de l'entonació o de la repetició d'una cançó.

·                         Perquè contribuireu a millorar la seva autoestima; tradicionalment s'han valorat més les intel·ligències logicomatemàtica i lingüística, però actualment es pot afirmar que hi ha diferents formes d'entendre i representar el món, múltiples intel·ligències, totes elles importants per al desenvolupament del vostre fill.

Com puc saber en quina intel·ligència destaca el meu fill?

Observeu els vostres fills en les seves activitats diàries o en noves situacions. El tipus d'activitat, la manera com la duen a terme i la facilitat per realitzar-la us indicaran en quina o quines intel·ligències és probable que destaquin.

Accediu al qüestionari sobre les intel·ligècies múltiples per tal d'aprofundir en el seu coneixement i ajudar-vos a saber quines predonimen en els vostres fills.

Data d'actualització: 10.01.2012

MIREU QUIN BLOG MÉS INTERESSANT!

   US RECOMANEM QUE US MIREU AQUEST BLOG QUE OFEREIX LA POSSIBILITAT D'ENCARREGAR CONTES PERSONALITZATS PER A PETITS I GRANS!

http://lamorshiposawordpress.wordpress.com/

Fruits de la primavera

Les maduixes del nostre hort han florit! Aviat seran vermelles i ens les podrem menjar!

                  ELS ATLETES DEL COL·LEGI SANT VICENÇ

EL PASSAT 12 D'ABRIL EL NOSTRE CICLE VA PARTICIPAR EN LES JORNADES D'ATLETISME PATROCINADES PER L'AJUNTAMENT DE LA NOSTRA VILA.
TOT SEGUIT US OFERIM LES IMATGES.

COM QUE S'ACOSTA SANT JORDI, DIADA DE LLIBRES I ROSES. 

US PROPOSEM QUE FEU EL VOSTRE PROPI LLIBRE. 

SEGUIU L'ENLLAÇ I GAUDIU DE L'ESCRIPTIRA!

AQUÍ ÉS L'ENLLAÇ:

.http://www.artisancam.org.uk/flashapps/picturebookmaker/picturebookmaker.php?PHPSESSID=3a9c22313f03ec19177503d88376050d

EL PASSAT 9 D'ABRIL TOT EL CICLE VAM VISITAR EL MIBA (Museu d'invents de Barcelona). MIREU QUE BÉ ENSHO VAM PASSAR!
Per cert algunes de les fotos les ha fet en Denis Maestre, una jove promesa de la fotografia de només 7 anys.
FELICITATS DENIS!!!

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, diumenge 14 d’abril de 2013

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA

Els residus i la recollida selectiva han estat la font d'inspiració. També les campanyes per fomentar l'ús del cinturó de seguretat i les iniciatives per reduir el consum de tabac. La idea, ara, és que quan els nens arribin a casa, després de la corresponent visita escolar al parc de bombers, expliquin als seus pares què han de fer quan una paella comença a cremar al foc i sàpiguen a quin número d'emergències han de trucar si el fum va a més. O que, arribat el cas, renyin els seus progenitors per connectar diversos aparells elèctrics en un mateix endoll o bé perquè pengen el drap de cuina massa a prop del fogó.ersió en ..PDF

«Si arribem als nens, arribarem a la resta de la família», afirma Carles Noguera, subinspector dels Bombers de la Generalitat i coordinador de la campanya que el cos acaba de posar en marxa per conscienciar la població sobre com ha d'actuar en cas d'incendi. «L'èxit de les accions sobre la recollida de residus urbans ha estat el model a seguir», admet Noguera. Per això, afegeix, els bombers s'han bolcat i han preparat materials didàctics perquè els nens, sobretot els més petits, actuïn com a transmissors del seu missatge de prevenció. I contribueixin, de passada, a instruir els seus pares en la matèria.

COM ESPONGES / «Hi ha una edat, durant els primers cursos de l'educació primària, en què els nens són molt receptius, especialment a les normes i al llenguatge. Són com esponges», observa la psicopedagoga Laura Rinaldi. «El nen interioritza un missatge perquè el sent a l'escola, perquè a aquesta edat el que diu la mestra és una lliçó, i després ho trasllada de seguida al seu entorn», assenyala l'especialista. I quan ho traslladen, ho fan insistentment, com només un nen sap fer. «Si la senyoreta els diu que fumar és dolent, ells ho repetiran cada vegada que vegin encendre un cigarret», diu Rinaldi. Aquesta alta conscienciació infantil té, però, data de caducitat. Cap als 13 anys, decau.

«Aquesta habilitat que tenen per ser persistents la desenvolupen de manera particular amb els assumptes que els concerneixen, que els emocionen», assenyala Joan Ferrés, professor de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Els nens són particularment actius quan «s'apel·la als seus sentiments», subratlla aquest especialista en comunicació i educació. I són especialment sensibles a les qüestions socials i també a les que afecten la salut.

Això sí, «s'han de transmetre conceptes molt clars i que el sentiment que els generi aquell missatge els permeti reaccionar d'una manera que estigui al seu abast», prossegueix. ¿Per exemple? «Seguint amb el cas dels bombers, que sàpiguen que si veuen fum a casa o que si la seva mare cau i perd el coneixement el que han de fer és trucar al 112. Això ho poden recordar fàcilment i està dins de les seves possibilitats de resposta», explica.

MONOTEMÀTICS / «El que és absolutament segur és que la fórmula és del tot efectiva. Aquests nois es passaran els pròxims dies a casa parlant de la visita o bé comentant-la al col·legi», vaticina Javi Pérez, que és el tutor del grup de segon curs del col·legi Pep Ventura de l'Hospitalet de Llobregat en la visita escolar al parc de bombers de la localitat. «Sempre que fem activitats com aquesta, els pares ens feliciten per com s'ho han passat de bé els seus fills i ens comenten com són capaços de parlar-ne una vegada i una altra», assegura el mestre, mentre una vintena de vailets esclaten en rialles quan un company, que s'ha prestat voluntari, es col·loca l'aparatós casc que habitualment fan servir els bombers. De seguida, la resta de la classe formarà una fila per poder-se'l emprovar. «Jo també, jo també», exclamaran l'un darrere l'altre alçant la mà.

Sens dubte, «l'actitud positiva dels nens té un efecte sobre els pares: els posen en certa manera davant el mirall i els fan reflexionar», observa Concepció Reig, vocal de promoció i difusió del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. «A més a més, el pare que segueix fumant o que no es col·loca el cinturó malgrat que el seu fill l'hi ha retret, el que no compleix, sap, i doblement, que està actuant malament», afirma.

REFERENTS QUE S'IMITEN / La resposta infantil acostuma a ser encara més emfàtica si qui exposa el missatge és un referent, ja sigui el mestre, els mossos d'esquadra o els bombers. «Els nens actuen moltes vegades per imitació. Per això és enormement positiu que vegin com a l'escola es fa recollida selectiva», diu la pedagoga Reig. «En el nostre cas, teníem els 40.000 escolars que cada any visiten els parcs de bombers de la Generalitat i també teníem els materials que han anat preparant els companys. Només ens faltava seleccionar-ho i després donar-hi el toc pedagògic», explica el bomber Noguera.

TAULES DE MULTIPLICAR

Aquí teniu uns vídeos molt divertits per aprendre les taules tot cantant!



TAULA DEL 2

TAULA DEL 3

TAULA DEL 4

TAULA DEL 5

El nostre hortet

Ja fa dies que vam ignaugurar el nostre hort! Aquí teniu un prova gràfica del moment! Esperem tenir molt d'èxit en la nostra tasca de pageosos!

TERESA RIBAS  MESTRA JUBILADA I MEMBRE DEL COL·LECTIU MARC

“Els contes no es treballen, es regalen als infants”

09/04/13 02:00 - EVA GARCIA

oriol duran

1

Canals relacionats

• Canal: Entrevistes

No cal que ens perdem amb moltes paraules, hem de donar pas
a la imaginació

Teresa Ribas és una de les onze mestres jubilades que formen part del col·lectiu MARC (Mestres Àvies Recupera-

dores de Contes), vinculat a Rosa Sensat i nascut fa cinc anys per recuperar dins les escoles la tradició oral d'explicar històries.

Quina va ser la motivació per muntar el col·lectiu de Mestres Àvies Recuperadores de Contes?

L'espurna es va encendre en diferents punts. L'Àngels Oller, que el va impulsar des de Reus, i jo havíem compartit viatges juntes per conèixer altres escoles del món i en les converses de viatge sempre havia sortit la importància de la llengua oral i com ens agradava explicar contes als nostres nens i nenes. Aquesta inquietud també la compartíem amb mestres de diferents punts. I, d'altra banda, vèiem que en aquest moment l'ensenyament ho porta tot massa compartimentat i que els mestres van una mica estressats d'horaris, i aquelles activitats que són del dia a dia, del viure i conviure, de deixar passar l'estona per mirar i escoltar, es descuiden una mica. És una situació en què es troba el formatge amb el pa. No volíem que l'oralitat patís a les escoles, perquè hi creiem molt i ens agrada. I un segon punt va ser el fet que ens havíem jubilat però encara ens sentíem mestres, ens agrada sentir-nos útils en l'educació d'aquest país i hi aportem allò que ens agrada. A més, volgudament triem contes tradicionals dels Països Catalans perquè és una manera de contribuir a estendre un suport cultural propi d'aquest país.

I a les llars s'expliquen els contes com abans?

Els pares se'n van molt d'hora de casa i tornen molt tard, i els avis ja no estan a la vora del foc, tot i que si es considera important, es pot mantenir la tradició de l'oralitat.

Els nens passen menys estona a casa i baden menys?

Sí. L'escola, en aquests moments, sense ser-ne totalment responsable, també s'hi ha de sentir involucrada, ja que els nens hi passen moltes hores. L'ideal fóra que a casa també es reforcés en aquest sentit, però, si més no, mirem que a l'escola això estigui cobert.

Hi ha algun secret a l'hora d'explicar un conte?

Com passa amb tantes coses, per explicar bé un conte aquest conte t'ha d'agradar. N'hi ha molts, per tant, triem els que ens agraden! I després hi ha l'aire de cadascú, que és una mica com el secret. Però encara que estem parlant de llengua oral, no cal que ens perdem gaire amb moltes paraules i moltes descripcions. Hem de donar pas a la imaginació dels infants. No hem de mastegar gaire un conte perquè els nens saben pensar i pensen molt més del que nosaltres creiem; la veu és el que els porta a seguir el fil del conte. No calen gaires floritures, i si no l'entenen la primera vegada, l'entendran la segona. S'ha de ser també molt respectuós, perquè cadascú té la seva vida i els seus problemes, i no s'ha d'anar a buscar l'aspecte moralitzador, dir a la canalla: “Veus?, això li ha passat perquè és dolent”, perquè la vida no és blanca o negra. No hem de pensar tampoc que amb els contes els farem aprendre coses.

Què vol dir? Que no hem de fer servir els contes per adoctrinar?

Sí, que no els usem per adoctrinar però tampoc per ensenyar conceptes, com ara que aprenguin els números o el gran i el petit. Si això surt, perfecte! Però els contes no són per a això. Els contes no es treballen, es regalen als infants. Si després, a partir d'un conte, surten molts temes per parlar entre els mestres i els nens, o l'afició per observar, benvingut sigui. Però agafem el conte per ell mateix.

Tots els nens escolten amb la mateixa atenció, grans i petits?

Nosaltres ens trobem que tots ens escolten molt. És clar, en un segon de batxillerat no explicarem el Patufet. Però hi ha tot un ventall de mites que són vigents per explicar-los encara ara i que són actuals. Per als nens de tres anys, en canvi, la trama ha de ser ben simple.

També hi deu haver el nen que desconnecta...

Ja quan feia classe ho tenia dit: qui no vulgui escoltar el conte, que no l'escolti, que faci una altra activitat mentrestant i no destorbi. I saps què passava? Que al final tots els nens escoltaven el conte, fins i tot els que al principi no volien. A tots els nens els agraden els contes, sobretot si no es veuen obligats a escoltar-los atentament tota l'estona. També nosaltres desconnectem quan veiem una pel·lícula i ens tornem a enganxar i no passa res. Doncs a ells, deixem-los badar.

Darrera actualització ( Dimarts, 9 d'abril del 2013 02:00 )

Publicat a

• El Punt Avui. Comarques Gironines 09-04-2013 Pàgina 64
• El Punt Avui. Edició Nacional 09-04-2013 Pàgina 48